El Baridà i Arsèguel

La història d’aquesta zona és molt extensa. El Baridà és una subcomarca a cavall entre la Cerdanya i Alt Urgell que limita amb el Nord amb les muntanyes d‘Andorra, la serra del Cadí pel Sud, a l’oest amb l’estret de Mollet i a l’est per Sant Martí dels Castells. Amb 22 pobles, molts veïnats i ermites romàniques.  És un territori amb més de 1200 anys d’història. Al llar del temps, les diferents societats han deixat un llegat cultural en forma de pobles, ermites, castells, camins, feixes, recs, ponts i búnquers de la guerra Civil, que han patit greus desperfectes i transformacions al cap dels segles.

Les conquestes, multitud de guerres, la misèria, malalties, religió, migracions, riquesa, deixadesa dels curs dels segles, fan que cavalcant per tots aquests indrets o fagi molt especial.

Una de les històries que va tindre més ressò a nivell de l’estat espanyol i català van ser.

Cavalls Baridà
Ansovell

Els Bandolers d’Arsèguel

Imaginar el nostre entorn al segle XVI no resulta senzill. En un món molt igual i molt diferent alhora, una enorme conflictivitat envaïa tots els àmbits, i les persones es veien constantment exposades a ser robades i assassinades pels camins. Quadrilles de centenars de bandolers voltaven amunt i avall, amb una mobilitat sorprenent, i impedien el desenvolupament quotidià de la vida social i econòmica del país.

A finals del segle XVI, molts d’aquests bandolers estaven vinculats a Joanot Cadell, senyor d’Arsèguel, que els oferia protecció i ajuda des del seu castell.

IMG_20150830_105610
Mas Vinyoles

Quant parlem de bandolers,homes de bàndol- actuaven arreu del territori buscant únicament el seu propi profit. A recer de la legislació catalana de l’època, que permetia l’enfrontament violent entre senyors i nobles, les bandositats i parcialitats es van estendre per tot el país i es van formar quadrilles de centenars de bandolers que tenien atemorida la població. Un bandoler no era un simple bandit, era un seguidor d’un bàndol. Les seves activitats delictives es dirigien contra un bàndol contrari i a favor del seu propi. Els robatoris i assassinats es produïen amb molta freqüència, però sempre entre bàndols enfrontats. Les bandositats s’estenien per motius tan simples com les coincidències d’interessos, les aliances familiars i matrimonials o les fidelitats entre senyors i vassalls.

En el nostre país va estar dividit a tots els nivells entre dos bàndolsNyerros i Cadells– que deuen el seu enfrontament entre dues famílies pirinenques: els Banyuls, senyors de Nyer al Conflent, i els Cadells, senyors d’Arsèguel al Baridà.

El Castell i Arsèguel

P1010651
Camí d’Arsèguel

Fins al segle XVI Arsèguel era un petit poble, com tants altres, emmurallat i amb un castell senzill on vivia el senyor feudal. La família Cadell era la senyora jurisdiccional d’Arsèguel i altres pobles des del segle XIV. Petits nobles, que mai arribarien a destacar en la classe alta del país, però que, vinculats al bandolerisme, es van fer cèlebres i van aconseguir que cinc segles més tard se’n parli.

Arsèguel estava ben situat, arrecerat, vora el Cadí, en ple Baridà, a mig camí entre la ribera de la Seu i la gran plana de la Cerdanya, era un bon refugi i una bona plataforma de llançament per les activitats dels bandolers i encara més per la realitat administrativa i jurídica d’aquell moment: la proximitat fronterera andorrana i sobretot francesa, oferia una perfecta via d’escapament per els delinqüents, la Vall de la Llosa, i la Vall del Querol, eren uns corredors naturals entre Cerdanya i l’Arièja, cap a Acs, Tarascó i Foix, on els bandolers no podien ser perseguits per les autoritats catalanes. Quant l’hivern els ports es carregaven de neu, l’activitat dels bandolers era menor, i quan a la primavera es fonia i deixava els seus passos lliures, les quadrilles reapareixien i augmentava l’activitat.

Cavallsbaridà
Molina de Lletó

En aquell moment no existien només les fronteres estatals. Pobles veïns amb senyors jurisdiccionals diferents, on la justícia reial no tenia poder d’actuació, podien ser també refugis dels bandolers. El Baridà del segle XVI és un exemple de jurisdiccions: Arsèguel, Vilanova de Banat i Arànser eren dels Cadells; Toloriu, i Castellnou eren de la família Lordat; el Quer i Ansovell, del vescomte d’Èvol; Cava, dels Santmartí; Estamariu i Aristot eren reials; Alàs, Bascaran i Montellà, dels Canonges de la Seu... I cada senyor podia perseguir els delictes i impartir justícia únicament en les seves poblacions, però no en les d’altres senyors encara que fossin veïns. Podem entendre que les persecucions dels bandolers fos extremament complexa i que aquests actuessin amb una gran impunitat arreu del territori.

Aquesta situació ja la van aprofitar els Cadells al principi del segle XVI, en el moment en que el vescomtat de Castellbò vivia uns anys d’una gran inestabilitat i es van enfrontar amb els habitants del vescomtat durant una dècada, atacant Castellbò i extorsionat la població, fins que l’autoritat reial, desprès de moltes persecucions, va obligar-los a signar treves entre 1543 i 1544. La vinculació dels membres de la família Cadell amb el bandolerisme reapareixia de forma recurrent i periòdica.

L’any 1587 seria el punt de no-retorn, el detonant d’una repressió que acabaria, després de dos setges, amb la destrucció del castell, el poble d’Arsèguel i l’exili del seu senyor, Joanot Cadell.

L’Arquitectura i les infraestructures de pedra.

Antigues infraestructures: recs, prats, feixes i marges de pedra.

No fa gaires anys que es van deixar d’usar infraestructures relacionades amb el “modus vivendi” de la gent de la comarca durant molts segles: l’agricultura i la ramaderia.

Feixes i marges:

20170415_115753
Marges de pedra seca, camí a Cava

Per superar les pendents i poder treballar la terra van modificar el terreny fent feixes més planeres subjectades per marges de pedra seca.

En les feixes estretes es conreava principalment vinya. Actualment només són evidents per l’existència dels marges de pedra que hi han perdurat. Des d’Arsèguel i altres pobles podeu veure’n molts mirant cap a l’oest. També perduren camps grans.

Els recs:

Els recs agafaven l’aigua riu amunt, que baixava per gravetat fins les feixes i els prats que es volien regar.

Els regs són incisions a la muntanya d’una amplada aproximada de 40-50 cm, amb una pendent mínima que permet transportar l’aigua per gravetat

Són de terra, sense coberta, tot sovint s’aguanten amb parets de contenció de pedra seca, que poden ser de diversos metres d’alçada, sobretot quan passen per zones esquerpes. Es repassaven cada primavera, traient els rocs i tapant amb gleves els forats dels talps.

P1010648
Pont de la Tosca

El Pont de la Tosca(Arsèguel) data de l’època dels romans, pont de pedra d’un sol arc.

Pobles i ermites:

DSC09239
Vilanova de Banat

Arsèguel, Cava, Ansovell, Vilanova de Banat, El Querforadat, Montellà, Martinet, es daten del segle X, les esglésies de cada poble, capelles, ermites, santuaris, com el santuari del Boscalt, Bastanist, la Molina de lletó son del romànic S-XIV.

La majoria dels quals han patit transformacions al llarg dels segles. Construccions amb materials nobles com la pedra, bigues de fusta, ceràmica i teula àrab amb cellers de volta catalana.

P1010738
Santuari del Boscalt
Anuncis