L’entorn

La Serra del cadí
La Serra del Cadí

Bàsicament les nostres cavalcades es fan dins del gran territori del Parc Natural del Cadí-Moixeró, en les comarques del Baridà, Alt Urgell, Cerdanya i Bergadà

LA SERRA DEL CADÍ-MOIXERÓ – PARC NATURAL

41.060 ha – Parc Natural – Xarxa Natura 2000 – ZEPA – Reserva Nacional de Caça del Cadí -La serra del Cadí forma una impressionant barrera muntanyosa de ponent a llevant d’una llargada d’uns 30 km.

DSC00146
Arsèguel i el Cadí

A la foto, Arsèguel és la part central de la vessant nord, en la qual hi dominen 2 ambients: els boscos i la roca. L’ambient de ribera, que encara que ocupa menor superfície, té una importància biològica molt gran.

El clima és ideal per fer marxes a cavall entre la primavera i la tardor, i les de senderisme durant tot l’any.  El sol predomina gaire bé sempre on els dies son clars i nets amb temperatures suaus, Les pluges son més abundants a la primavera i  de pocs dies de durada on fa que el verd i els colors de les flors esclatin amb el sol radiant. A l’estiu és ideal per poder-nos refrescar pels rius i torrents, on la temperatura diürna s’enfila per sobre dels 25ºC  i refresca a la tarda on les tempestes poden ser freqüents, fortes i de poca durada. A la tardor és l’estació dels colors i  de la frescor, amb temperatures suaus de dia i fresques de nit amb pluges de pocs dies de durada. A l’hivern és l’estació on els cavalls s’agafen les seves merescudes vacances pasturant entre les feixes i bosc.

L’ambient rocós:

20151011_162828

La serra forma imponents parets calcàries gairebé verticals de fins 500 m d’alçada, grans tarteres i canals profundes.

És aquí on l’isard (Rupricapra rupricapra) es troba perfectament adaptat, junt amb rapinyaires com el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) o el voltor comú (Gyps fulvus).

En aquests ambients hi creixen espècies vegetals molt interessants. Una d’elles és endèmica al sector oriental dels Pirineus i també una de les joies botàniques del parc: el julivert d’isard (Xatardia scabra).

L’ambient boscà:

Cavalls Baridà
Els colors de la Tardor

Aquest ambient es localitza per sota de les parets de roca, en les profundes valls encaixades.

En elles es troben extensos boscos de pi roig (Pinus sylvestris) a les parts baixes (fins a 1700 m); petits boscos o peus dispersos d’avet (Abies alba) en la zona intermitja; i, en la zona més alta (sobrepassant els 2000 m) extensos boscos de pi negre (Pinus unicnata) que arriben a escalar les parets i cingleres.

Picot negre
Picot Negre

És en aquests boscos tranquils on hi viuen ocells com el picot negre (Dryocopus martius), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu xerra (Perdix perdix), el pela-roques (Tichodroma muraria), la merla d’aigua (Cinclus cinclus), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), el còlit gris (Oenanthe oenanthe), el trencapinyes (Loxia curvirostra), o el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis), entre molts altres.

De mamífers interessants hi viuen l’isard (Rupricapra rupricapra), el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol (Cervus elaphus), el talpó roig (Myodes glareolus), la marta (Martes martes), l’ermini (Mustela erminea), la marmota (Marmota marmota) – apareguda en els darrers anys –, o la musaranya nana (Suncus etruscus).

LLOP
Llop

Actualment han tornat a aparèixer el llop (Canis lupus) i l’ós bru (Ursus arctos).

L’ambient de ribera:

Bosc de ribera
Bosc de ribera

Pels rius i torrents del fons de les profundes valls hi transcorre l’aigua provinent de les canals i tarteres del Cadí, com el riu d’Arsèguel, fins donar les seves aigües al riu Segre, vertebrador de les comarques de La Cerdanya i de l’Alt Urgell i també el més llarg de Catalunya.

Els rius baixen paral·lels acompanyats i coberts per la vegetació de ribera, que s’allargassa fins unir-se amb la del Segre, formant una xarxa de vegetació de ribera. És per això que es diu que els rius són connectors ecològics.

Pels rius del Cadí a la tardor i a la primavera l’aigua baixa amb presses i esbojarrada. A la tardor, després dels dies de forta pluja, i a la primavera quan tota la neu acumulada durant l’hivern es desglaça.

És en aquest ambient on hi viuen especies animals estretament lligades a aigües gens contaminades, ben oxigenades i amb abundant vegetació com l’almesquera (Galemys pyrenaicus) i el tritó pirinenc (Euproctus asper).

Tritó pirinenc
Tritó pirinenc

Els peixos són la truita (Salmo trutta), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus).

De rèptils es pot veure amb relativa facilitat el llangardaix verd o lluert (Lacerta viridis), la serp verda-i-groga (hierophis viridiflavus), la granota roja (Rana temporaria) que de vegades es pot trobar lluny de l’aigua, i el tòtil (Alytes obstetricans), de crit inconfusible.

Els prats alpins:

Imagen 152
Prats alpins amb cavalls pasturant

Malgrat no són visibles des d’aquesta vessant, per sobre de les parets hi ha una extensa superfície de prats alpins, on a l’estiu comparteixen la pastura isards, cabirols, cérvols, vaques i cavalls.

Anuncis